Estimem la nostra música, estimem la nostra terra, i cal estimar-les perquè són nostres


Article d'opinió de l'estimat amic i ex component de la Unió Musical, Vicent Agulló.

 

Cal recordar que des de la fundació d’aquesta banda a principis del segle passat, l’origen laboral dels seus membres, el trobem en els oficis tradicionals de la nostra ciutat, clar eixample són els integrats en els gremis dels llauradors, fusters, manyans o paraires (teixidors, tintorers, bataners, etc.).

Amb aquesta premissa, el diumenge 29 de setembre, festivitat de Sant Miquel Arcàngel, –patró dels paraires, ofici primordial a la nostra ciutat des d’abans del S. XIII–, els músics de la Societat Unió Musical d’Alcoi dirigits pel seu director Iñaki Lecumberri Camps, varen interpretar en un concert en l’Auditori de la Diputació d’Alacant (molt còmode i amb una extraordinària percepció visual i acústica), una important quantitat de la nostra música a traves de quatre compositors nascuts a Alcoi, el qual va ser presentat pel músic Ernest Llorens, que ens va introduir de forma sinòptica en la trajectòria de la societat musical.

Ressenyar que a més de l’assistència de nombrós públic, el concert va contar amb la presència del regidor de cultura del nostre ajuntament Raúl Llopis Palmer, del delegat de la Federació de Societats Musicals de la C. Valenciana i del compositor Rafael Mullor Grau.

El concert el va encetar l’obra d’Alfons Yépez Santamaria, músic d’aquesta banda, compositor i director de la seua Escola de música, del qual vàrem gaudir amb el Concert per a dos percussionistes i banda, titulat COSINS, composició d’una gran espectacularitat i sonoritat, en el què la qualitat interpretativa dels cosins Ignasi Domènech Ramos i Sergi Sempere Ramos, amb diversos instruments de percussió com el vibràfon, marimba, platerets i altres instruments membranòfons en les tres parts en que esta creada l’obra: Arrels, Anyorança i Orígens, ens van transportar magistralment a un món ple de sensacions visuals i sonores.

A més d’aquestes percepcions, vull ressaltar la dificultosa interpretació amb la marimba en una posició no habitual dels solistes i l’extraordinària i metronòmica pulsació rítmica amb la caixa, d’Àngel Cloquell.

Rituals i danses d’Algemesí, en aquesta suite, Amando Blanquer Ponsoda combina la seua saviesa musical impregnada pels temes populars, origen de la processó a la Mare de Déu de la Salut d’aquesta població, amb una singular lliçó compositiva, què després de gaudir amb els moviments musicals: Obertura, Canzona i el Tema i variacions sobre la Muixeranga, fa culminar l’obra, amb l’eclosió dels sons finals de les melodies i dels balls de la Processoneta del Matí en la plaça Major on se sumen al mateix temps que entra la Mare de Déu de la Salut a la Basílica, tots els participants en aquesta processó

De l’elegant filharmonia emprada per Juan Cantó Francés, amb la composició Andante y polonesa, sempre li guardaré un gran record, donat que amb aquesta música vàrem guanyar el 1r. Premi baix la direcció de Antonio Mompeán Valenzuela en el VII Certamen de l’Excm. Diputació en 1976 celebrat en el Teatre Principal d’Alacant, hui, amb la singular i extraordinària capacitat d’interpretació que requereix aquesta expressiva obra, els meus sentiments han reviscut aquella data tan memorable per als músics d’aquesta societat.

Ressaltar el següent fragment sobre Juan Cantó inserit en la Reial Acadèmia de la Història: “... siendo profesor de las infantas reales de España, Isabel y Eulalia, las cuales asistieron acompañadas de la reina María Cristina al estreno de su obra más popular, Andante y Polonesa, que fue estrenada en el Teatro del Príncipe Alfonso en 1885, siendo interpretada por la Sociedad de Conciertos bajo la batuta de Tomás Bre­tón. Esta obra “elegante y con originalísimos moti­vos” le valió un gran éxito y sobrenombre en la Villa y Corte.

Per finalitzar aquest especial concert, Rafael Mullor Grau, músic i compositor que com tots sabem les seues arrels formen part de la nostra banda ens va delectar amb la música del poema simfònic Heroicum, composició basada en el tema del 1r. Moviment de la III Simfonia Heroica de Beethoven i dedicada la seua dona Sonia.

Aquesta obra atresora una gran dificultat tècnica donat que des del principi requereix una extraordinària concentració i tensió tan per la seua sonoritat i complicada afinació per les notes tingudes, com pels recursos de coordinació i d’equilibri emprats en tots els instruments, cal accentuar què aquesta composició, plena de color i de contrastes, finalitza amb una extraordinària expressió d’impuls sonor. Aquestes complexitats, les van saber resoldre amb una interpretació molt més que notable, tots els músics de la banda.

Recalcar que aquest poema simfònic es interpretat com a obra obligada en diversos certàmens musicals en aquesta comunitat.

Abans de concloure el concert, els músics varen interpretar la marxa mora d’Amando Blanquer Ponsoda, Any d'Alfereç, cal destacar que a meitat de l’obra, el director Iñaki Lecumberri va deixar el seu faristol, en senyal d’homenatge al mestre Blanquer i perquè fóra dirigida aquesta obra des del cel per ell.

Finalment, en aquesta petita crònica, m’agradaria subratllar que aquest concert ha servit per homenatjar i escoltar la música creada pels quatre compositors de diferents generacions de la nostra ciutat, composicions en les quals hem gaudit d'estils, temàtiques i formes musicals distintes, a mes, ressenyar l’extraordinari treball que han desenvolupat des de la primera nota, no només els diversos instrumentistes solistes en aquestes obres (trompa, oboè, trompeta, trombó, tubes, flauta, ...), sinó també tots els músics d’aquesta Societat Musical.