Filà Llana

La Nostra Històriaenviar_img.php1

El dia 10 de maig de 1839 es data el primer reglament de l'Associació. Fins llavors la Llana duia existint al voltant de quaranta o quaranta-cinc anys aproximadament, ocorrent en aquest període de temps fets rellevants que pel seu caràcter i riquesa històrica cal ressenyar.

Fou en l'any 1805 quan, probablement, es va produir la primera capitania mora de la Llana, ostentada per un tal Miguel Gironés, que va ser qui precisament, un lustre després, en l'any 1810, va encarregar l'estàtua eqüestre de Sant Jordi derrotant als moros, i que realitzà un escultor valencià cognomenat Pérez. A l'any següent, aquest mateix home, que per cert no era un industrial sinó un moliner professional va retornar la imatge del Sant Patró d'Alcoi a l'Ajuntament de la ciutat i a la Junta de Directors de la Festa, també cridada Junta de Devots del Gloriós Patró Sant Jordi.

Va tenir La Llana el privilegi de ser la filà que acompanyava en solemne processó la imatge del Sant fins a la parròquia de Santa Maria, per a la celebració dels cultes de festes. Després, el dia de l’Alardo, al vespre, la Llana acompanyava la imatge de Sant Jordi de tornada a la casa de Miguel Gironés, que vivia en un habitatge del carrer Caragol.

Això va ocórrer ininterrompudament des de l'any 1811 fins el 1866, data en la qual van sorgir discrepàncies i frecs entre la família Gironés i la directiva de llavors, pel que la família va deixar de prestar la imatge de Sant Jordi.

La Primera Música

També en la música la Llana va ser filá senyera, ja que en 1817, l'única música que en festes sonava al carrer era la que emetien caixes i trompetes exclusivament. La Llana, o la Primera de Lana va contractar els serveis de l'única banda musical que per aquell temps havia a Alcoi, la del Batalló de Milicians Nacionals, origen de l'actual Primitiva.

El resultat d'aquesta iniciativa fou tant brillant i espectacular que la direcció festera li va concedir el privilegi de ser ella qui acompanyés sempre al enviar_img.php2capità del bàndol moro i que prengués la primera posició en l'Entrada relegant així a la filà de càrrec al segón lloc.

Aquesta particularitat en principi va ser acceptada per les altres filaes, ja que cap d'elles podia competir amb la Llana en esplendor a causa de la incorporació musical. Així va ser durant vint-i-tres anys, ja que en 1840, la filá que tenia el càrrec de capità, en la persona de D. Antonio Cordó, va protestar enèrgicament en el moment de l'eixida de l'Entrada, perquè per aquell any també la seua filà duia una banda de música per a les festes, com la majoria de «les filaes» que existien pel 1840.

Aquell any, i en la nomenada Porta d'Alacant, D. Antonio Cordó es va negar a sortir en l'Entrada ja que ja no considerava coherent aquest privilegi a la Llana, al tindre també la música la seua filà. L'assumpte va ser complicat, i van haver moltes discussions, però fet i fet es va imposar el sentit lògic i els directors dels festejos van anul•lar a la Llana la concessió de 1817.


Cronologia des de la primera Acta

Quan a l'any 1839 es va redactar la primera acta de l'Associació, va ser requerit per aquesta a participar en la primera i històrica reunió de la qual es guarda documentació escrita, qui llavors era Primer Tro de la Primera de Lana, D. Francisco Llácer. Des d’aleshores ha quedat constància en les diferents actes de l'Associació de Sant Jordi alguns dels fets més significatius de la incidència llanera en les festivitats, com en l'any 1842, que la junta celebrada el 16 de maig d'aquest any, adjudica el càrrec de Bandera o Alferes a D. Antonio Aura. En 1843 Antonio Aura va ser l'Alferes, i a l'any següent va ostentar el càrrec de Capità. Al desembre d'aquest mateix any 1844, la Junta acordà per primera vegada que els càrrecs festers han d'alternar-se des d'ara per ordre d'antiguetat; fins aleshores, la Bandera es sortejava entre els aspirants que es presentaven per iniciativa pròpia. D. Antonio Colomina va ser Alferes i Capità per la Llana als anys 1845 i 1846, i encara que no existeix una certesa rigorosa.

És molt provable que novament D. Antonio Aura sigués Alferes i Capità als anys 1856 i 1857. Pocs anys després i segons el testimoni escrit en la cèlebre Guia de Martí,
Sabem que la filà Llana era la més nombrosa de les filaes que alesmores estaven censades a la Nostra ciutat, amb un total de setenta dos individus, xifra considerable tenint en compte que parlem del segle XIX. Amb el pas dels anys la información flueix amb major agilitat i arriben a registrar-se algunes anècdotes. Com la protagonitzada per D. Anselmo Aracil, que en 1886 i durant el transcurs d’una Junta convocada per ell mateix exigueix axplicacions de per què els Gloriers –antics Sergents- no li van rendir honors a ell com a capità Moro, com corresponda fins aleshores, havent-ho fet en Calvi a un antic Director de la Festa, ja cesat al càrrec.

Aquest mateix any, la Junta de Festes nomena president al llaner Miguel Gironés Santonja, el qual pren la decisió de dimitir de la Junta tot just tres mesos després del seu nomenament, triant-se en aquesta mateixa circumstància com nou president al també llaner Antonio Aura Santonja, qui al seu torn, també dimiteix als dos mesos de la seva gestió, el 18 de febrer de 1867. No obstant això, aquest home va ser triat una vegada més president dos anys més tard, el 9 de maig de 1869.

Aquest any va ser precisament molt significatiu per a la Llana i per a la festa. El primer Tró de la filá, D. Antonio Aura, va tenir la idea de recollir unes quotes i donatius amb la intenció exclusiva de destinar-los als pobres i acollits en centres benèfics de la ciutat. Va ser la Llana, alesmores, la iniciadora d'aquest tradicional costum que des de llavors tan unida ha romàs a les festes. Cal dir no obstant això, que amb anterioritat, potser el propi Ajuntament i la mateixa Junta de Directors de Festes portessin a terme pel seu compte aquesta iniciativa.
enviar_img.php3
Estem en l'any 1876, la data del sisè centenari. D. Antonio Aura havia dimitit com a president de la Junta al febrer d'aquest any, triant-se a D. Miguel Sanus. Va ser en aquestes festes del centenari quan la Llana va tornar a marcar una pauta que ha seguit fins als nostres dies: la de l'animació fora dels actes estrictament festers. La Música Nova tocava acompanyant a la filá, i la Llana va encarregar als músics tres concerts durant els dies de festes per a interpretar-los a la nit, a l'hora dels balls i retretes en la Plaça de Sant Agustí. Aquesta iniciativa va ser esplèndidament acollida pel públic alcoià que es va veure de sobte amb un al•licient més que afegir als festejos. La Retreta, que va ser instituïda d'una manera oficial per la Junta en 1882 i que ha continuat des de llavors tal com la coneixem en l'actualitat, també ha tingut una significació especial per a la Llana. En aquell any del seu naixement com un acte més dintre dels festejos georgians, l'Ajuntament va convocar un concurs de boato i “farols” que va ser guanyat rotundament per la Llana. La filá va presentar en la Retreta un farol que figurava un templete àrab, disseny de D. Antonio Soto, i d'una altura propera als dos metres.

Últimas noticias

El proper diumenge 9 de juliol a les 19:00 hores us esperem a tots al Circulo Industrial d'Alcoi, on podreu gaudir de música de Gonzalo Barrachina i poemes de Joan Valls interpretats per Pilar Almeria Serrano i Juli Mira, dins del cicle de concerts[...]
Cartel Alcoi XXII - Mariola-001

Publicada la convocatòria de les Beques Bankia 2017/2018 per als alumnes d'escoles de música. Teniu fins al 7 de juliol per tramitar la solicutud. Més informació: http://www.bankiaescoltavalencia.es/    
20148876

Esteu tots convidats als propers concerts dins del XIV programa d'intercanvis musicals 2017, en els que participarà la nostra banda jove junt amb la banda jove de la Societat Musical "Mestre Orts" Gaianes el proper diumenge 25 de[...]
WhatsApp Image 2017-06-17 at 19.14.27